Caldes de Malavella

 

Caldes de Malavella és una vila a mig camí de la Costa Brava, el massís de l’Ardenya i de la Serra de les Guilleries, a la plana de la Selva, rica en contrastos, patrimoni i tradició.
L’aigua termal és el factor més important, característic i original de Caldes, ja que l’evolució al llarg del temps, incloent-hi la cultura artística, depèn directament d’ella.
A Caldes us podreu passejar a través de la història; entre ruïnes romanes, restes medievals, construccions modernistes i noucentistes. I si després de les llargues passejades necessiteu relaxació, les aigües del poble, de reconegudes propietats curatives, us facilitaran un tractament hidroterapèutic, des de les fonts d’aigua calenta o des dels nostres balnearis.
Els visitants tenen múltiples activitats per a gaudir de Caldes de Malavella; des de prendre els citats tractaments d’autor als balnearis, gaudir de la rica gastronomia selvatana, jugar un fantàstic recorregut de golf, seguir les visites guiades pel nucli històric i a l’exposició sobre jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, tastar l’aigua de la Ruta de les Fonts, viure la natura des dels gairebé cent quilòmetres de rutes senyalitzades, riure amb les visites teatralitzades, conèixer les múltiples fires, festes i tot el patrimoni intangible i llegendari que les vesteixen.

INFORMACIÓ:

Oficina de turisme
Carrer Onze de setembre, s/n
Telèfon: 972 48 01 03
Horari d’atenció: De dilluns a diumenge de 10 a 14 h
Divendres també de 15 a 18 h
turisme@caldesdemalavella.cat


5 COSES QUE NO ET POTS PERDRE DE CALDES DE MALAVELLA

Termes Romanes
Font de la Mina
La Font de la Vaca
Castell de Caldes
Església de Sant Esteve

 

Termes Romanes i els jardins de Sant Grau

Monument històric d’interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d’AQUAE CALIDAE, actual Caldes de Malavella. Encara s’hi poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua gairebé intactes. L’ edifici consta d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Hi ha tres espais a la part del darrera, inicialment es pensava que eren banyeres, però es tracta d’estàncies on es prenien olis. Les seves característiques són eminentment salutíferes lligades al culte probablement d’ Apol·lo o d’ alguna altra divinitat guaridora de malalties.
En el mateix entorn hi ha l’ermita de Sant Grau, amb un llenç de la muralla i restes de la vila medieval . Va ser la l’església parroquial de la Vila fins que quedà obsoleta pel creixement de la població i pel fet d’estar construïda en una zona amb fortes surgències d’aigua termal i els cossos del cementiri no es descomponien, sinó que es momificaven. Aleshores, es decidí construir fora muralles la nova Església de Sant Esteve, s.XI. A partir d’aquest moment, la capella de St.Grau fou el lloc on es reunia el comú de la vila; el síndic,etc… Avui en dia, s’hi celebra un concorregut aplec cada 3 d’octubre. La Glorieta de Sant Grau (anys 1910-1915) conté al seu interior la Font de la Roqueta o de Sant Grau. Una altra font brolla dins del Templet que hi ha pocs metres, la Font de l’Hospital.

Font de la Mina, i els safarejos termals municipals

També coneguda com a Raig d’en Mel , la Font de la Mina és una de les fonts més conegudes de la població. Va aparèixer arran d’una extracció de terres que es realitzà per dessecar un camp pantanós. Al fons de la petita depressió brolla amb força l’aigua termal (a una temperatura pròxima als 60º C ), que s’aprofita en uns safarejos que recullen l’aigua sobrant de la font. És habitual la presència de gent de tota la comarca, fent cua per prendre les seves aigües, el que evidencia les magnífiques qualitats curatives, digestives i culinàries de l’aigua de Caldes.
Algunes d’aquestes aportacions són per exemple que la ingesta diària d’aigua de Caldes ajuda a reduir el colesterol, neutralitza l’acidesa gàstrica, ajuda a augmentar el peristalsi i a prevenir el restrenyiment, ajuda a hidratar correctament als esportistes en la pràctica de l’esport, ajuda a prevenir diferents patologies renals com per exemple les litiasis i intervé directament a la síntesi de col·lagen i elastina (és a dir, té un paper essencial en els teixits elàstics com són la pell, els cartílags o les artèries).

La Granja i La Font de la Vaca

La Granja és un projecte d’urbanització iniciat la dècada de 1920 que contemplava la construcció d’una ciutat-jardí per als estiuejants de Caldes. Segons el pla, les torres senyorials s’havien d’acompanyar d’espais enjardinats, amb un parc públic que en seria el centre social. En una primera fase d’urbanització, es van edificar sis torres d’estil noucentista, entre les quals destaquen la Vil·la Catalina (Torre núm. 1), la Rectoria (Torre núm. 2) i la Torre dels Cavalls (Torre núm. 5). El parc públic va rebre el nom de la font preexistent, i es van construir un pou i un berenador conegut com el Casinet. La nova font de la Vaca és una construcció d’estil modernista, amb els murs esgrafiats i una rajola amb el bòvid que li dóna nom representat, coronada per una cúpula de ceràmica vidriada. El projecte d’urbanització de la Granja no va prosperar a causa de la crisi del fenomen de l’estiueig i de l’esclat de la Guerra Civil.
La Font (1925): un turó convertit en parc aplega un pavelló recreatiu, el casinet, de planta irregular amb balcons d’arc de mig punt i reixes de ferro on la forja pren formes florals de línies modernistes. Les rajoles creen una imposta on els camafeus i les garlandes aporten una brillant exquisidesa. Una altra rajola és causa o motiu del nom de la font que allí hi brolla: la font de la Vaca. Actualment és un parc públic i un dels espais més indicats per prendre la fresca a l’estiu.

Castell de Caldes

La vila de Caldes tenia des del segle xiv una muralla que defensava la població. En aquest segle, el monarca Pere III el Cerimoniós va manar fortificar les viles catalanes per perill de guerra. Seguint aquest mandat, l’any 1368 Gastó de Montcada va obligar els parroquians de Caldes i Franciac a treballar en la fortificació de Caldes. La muralla constava de quatre portals d’entrada, que es corresponien amb els camins principals de Girona, Llagostera, Vidreres i Santa Coloma de Farners.
L’amortització de les muralles en època moderna va provocar que fossin enderrocades o que quedessin ocultes entre edificacions. Actualment, hi ha diversos trams visibles, localitzats a Cal Ferrer de la Plaça, a l’ermita de Sant Grau i al canal que segueix la font de la Mina. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades i espitlleres intercalades. El castell tenia una muralla pròpia d’origen més antic, de la qual es conserven tres torres defensives, una construïda sobre les restes de les termes romanes.

Església de Sant Esteve

Església del segle XI dedicada a Sant Esteve. Dels seus orígens només conserva els absis romànics de grans dimensions, d’estil llombard i la planta basilical. Ha estat reformada en diverses ocasions i el que en veiem actualment és majoritàriament del segle XVII. La façana és d’estil renaixentista i a banda i banda de la porta, a la part inferior, s’hi pot veure un dels símbols de Caldes, unes grans peroles o calderins, i a l’esquerra de la portalada, un sarcòfag presenta la inscripció que traduïda diu: “L’any del senyor de 1267 el dia sisè dels idus de gener va morir Berenguer Lambardi ben confessat (en Déu), jeu en aquest túmul Berenguer Lambardi, home de feliç memòria. Que la seva ànima gaudeixi de la glòria del paradís en companyia dels sants, amen. T’ho demano: prega per mi, i dia: parenostre”. L’Església és al bell mig de la plaça de Sant Esteve i està envoltada per edificis modernistes, neoclàssics i eclèctics; el més destacat és la Casa Quintana. Pels carrers del voltant, podem trobar més edificis emblemàtics com el Teatre- Casino Municipal i can Perxachs.