Història del Termalisme

 

La història

Catalunya compta amb una enorme riquesa d’aigua mineromedicinal. Les propietats terapèutiques de l’aigua són conegudes des del naixement de la humanitat. Els grecs, els romans i els àrabs ja practicaren la cura termal a Catalunya. Segurament la civilització que més va explotar les aigües fou la romana, que ens ha llegat diverses restes arquitectòniques, entre les quals destaquen les termes.

L’activitat balneària va ressorgir en tot el seu esplendor a mitjan segle XIX. En aquesta època, a Catalunya, es van edificar una sèrie d’edificis confortables seguint la línia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no tan sols a l’estricta cura d’aigües, sinó també a l’oferta de dies d’esplai i de descans. Tots aquests establiments s’han modernitzat tècnicament, tot i que han sabut mantenir els detalls d’ambientació modernista que els caracteritzava.
El termalisme en l’actualitat

El termalisme, avui, és a l’abast de molta gent que troba en l’aigua salut, repòs i equilibri. D’altra banda, cal remarcar que el balneari o estació termal és aquella instal·lació que disposa d’aigües mineromedicinals declarades d’utilitat pública, de servei mèdic especialitzat i d’instal·lacions adequades per portar a terme els tractaments prescrits, a diferència d’altres tipus d’aigües succedànies que s’utilitzen en altres serveis coexistents en el mercat.