• BARCELONÈS

    Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l’àrea metropolitana de Barcelona. És la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d’Espanya. Està situada a l’est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona. Limita al nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l’oest amb el de Barcelona, a l’est amb el de Badalona i al sud amb el de Sant Adrià de Besòs.

La ciutat queda comunicada amb Barcelona mitjançant quatre ponts -Can Zam, Santa Coloma, Can Peixauet, Molinet- sobre la llera del riu Besòs convertida ara en un parc fluvial d’usos ciutadans, en ple procés de renaturalització un cop acomplerta la seva recuperació mediambiental.

Des de fa uns anys, Santa Coloma viu un procés de transformació i regeneració urbana amb una millora dels seus carrers, places, parcs, com ara el parc Europa, el de la Bastida o el de Can Zam, i dels seus equipaments, entre els quals destaca el nou espai d’innovació i economia feminista, el Centre de Recursos per a les Dones, La CIBA.

El municipi està organitzat administrativament en 6 districtes, els quals comprenen un o més barris. Són Centre i Can Mariner (1); Llatí, Riera Alta i Cementiri Vell (2); Singuerlín, Les Oliveres, Can Franquesa i Guinardera, Can Calvet i Serra de Marina (3); Riu Nord i Riu Sud (4); Raval, Santa Rosa i Safaretjos (5), i Fondo (6). Cada districte consta de 2 regidors de districte.

S’hi celebren dues festes majors. La d’estiu és el primer cap de setmana de setembre. La d’hivern té com a dia central el 31 de desembre, festivitat de Santa Coloma.

CINC LLOCS REMARCABLES DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Plaça de la Vila

La plaça de la Vila, amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali. El primer nucli d’edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l’any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases. Des de la seva constitució ha sofert nombroses transformacions. El 1915 es va urbanitzar la plaça pública i un any més tard, el 1916, es va construir el campanar. A finals dels anys 80 del segle xx es duu a terme l’última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.
Quant a l’Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original.

Església Major

Va ser construïda entre els anys 1912 i 1915 gràcies a la iniciativa i donació de Mossèn Jaume Gordi i Vallès. Situada a l’eixample de la ciutat, va substituir l’antic temple barroc destruït l’any 1936. L’edifici fou signat per Miquel Pascual i Tintorer, però fou dirigit i projectat per Francesc Berenguer i Mestres dins d’un estil neogòtic, amb tocs del modernisme català.[11]
L’església és d’una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals. La façana principal amb la portada d’arcs ogivals, el gran finestral vidrat i el campanar octogonal coronat amb una agulla cònica dona una gran sensació de verticalitat.
Al costat de l’església trobem l’edifici de la rectoria, d’estil modernista, del mateix autor que l’església, Francesc Berenguer. L’edifici destaca per l’exterior de pedra irregular i les finestres estretes com espitlleres.
L’any 2015 es va celebrar els 100 anys de l’església Major.

Poblat ibèric del Puig Castellar

El poblat ibèric s’ubica al cim del Puig Castellar (o Turó del Pollo), de 302 m d’altitud. Es tracta de les restes d’un assentament d’una tribu laietana, fundada als voltants del segle VI Ac i que va perdurar fins l’arribada dels romans a les terres.
El poblat era de mida mitjana, dedicat bàsicament a l’agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa.
L’estructura del poblat és el·líptica, amb tres carrers longitudinals i una superfície d’uns 4000 m², la qual cosa s’estimava uns trenta edificis i una població d’uns 200 habitants. Per la seva defensa i seguretat, el poblat estava rodejat amb una muralla de pedra.
El poblat va ser redescobert el 1902 per Ferran de Sagarra, el qual va realitzar les primeres excavacions i troballes, cedides a l’Institut d’Estudis Catalans. Els treballs van ser continuats per Serra-Ràfols i posteriorment pel centre excursionista Puig Castellar.

Torre Balldovina

L’element més antic i significatiu és la torre central circular de pedra irregular, amb una alçària de 19 m. Fou construïda entre els segles X i XI amb la finalitat de vigilància i protecció del territori. Apareix documentada l’any 1020 com a Turris Baldovin.
Entre els segles xiii i xiv va perdre el caràcter militar i s’hi afegeixen noves dependències de caràcter residencial i agrícola. No obstant la gran transformació de l’edifici es va dur a terme al segle xviii a mans de la família Segarra. Va esdevenir residència noble de planta baixa i dos pisos, amb una ala perpendicular d’estil modernista afegida entre 1914 i 1918.
L’edifici va ser adquirit el 1972 per l’Ajuntament i a partir de l’any 1986 ha esdevingut el Museu Municipal i Arxiu Històric de la Ciutat. El museu comprèn diverses col·leccions, entre les quals destaca el conjunt de troballes arqueològiques del poblat ibèric del Puig Castellar.[

Parc Fluvial del Besòs

És un espai ubicat al llarg dels darrers 9 km de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani. Amb una superfície total de 115 ha és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona i forma part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. Al seu pas per Santa Coloma es troba urbanitzat fins al barri de Safaretjos on properament es completarà la darrera fase d’aquesta regeneració per a usos ciutadans.
La Diputació de Barcelona gestiona des de l’any 2000 el Parc Fluvial del Besòs a partir d’un conveni d’encomanda de gestió amb els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. El parc es va crear mitjançant l’execució del projecte de recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs.

Presidència: Plaça de la Font del Lleó, 11 · 08140 Caldes de Montbui
catalunyatermal@gmail.com